Ingredients (4 persones):
1 kg de cap i pota de vedella
Per a la samfaina:
1 kg de tomàquets
2 pebrots verds
2 cebes de Figueres
1 albergínia
Oli, sal i pebre
Preparació:
Primerament prepareu la samfaina daurant a la paella, amb una mica d'oli, la ceba tallada fina i el pebrot tallat a trossets. Seguidament hi afegiu l'albergínia tallada a quadrets i, quan el sofregit està ben fet, hi afegiu la meitat del tomàquet fins que faci xup-xup, sempre a foc molt baix. Poseu en una cassola una mica d'oli i el cap i pota, tallat a quadrets, a foc suau, rementant sovint perquè no s'enganxi. Ho deixeu durant mitja hora i passat aquest temps hi afegiu la samfaina i l'altra meitat del tomàquet. Rectifiqueu de sal i pebre i ho deixeu coure 10 minuts més.
Salut!
dissabte, 21 de maig del 2011
Escudella de cigrons amb bledes
Aquesta recepta i la que vindrà tot seguit no les he fetes encara. De tant en tant trobem receptes a revistes, diaris, suplements, etc, que les retallem amb la intenció de guardar-les. Però abans d'anar a parar al lloc adequat perquè no es perdin, es traspaperen entre les pàgines d'un llibre, una altra revista, un calaix ple de paperots... N'he trobat unes quantes últimament i com que preveig que es tornaran a traspaperar, he decidit deixar-les aquí per escrit.
Escudella de cigrons amb bledes:
Ingredients (4 persones):
1/2 kg de cigrons cuits
1/2 kg de bledes
1 ceba de Figueres
4 grans d'all
4 tomàquets madurs
1 manat d'herbes
1 cullerada de pebrot sec
50 gr de pernil serrà
1/2 l de brou de verdura
4 ous durs
Julivert
Oli, sal i pebre
Preparació:
En una cassola de fang, o d'acer, poseu l'oli i la ceba a foc lent fins que agafi una mica de color. Un cop ros, afegiu-hi l'all trencat, el tomàquet tallat a quarts, el julivert picat, el manat d'herbes, el pebrot sec, el pernil a retalls i finalment les bledes. A sobre de tot poseu-hi el greix del pernil i ho deixeu coure a foc lent fins que gairebé s'hagi evaporat el líquid. Poseu-hi els cigrons i tot seguit afegiu-hi el brou de verdures, ho deixeu coure durant uns 20 minuts i ja estarà a punt de servir.
Salut!
Escudella de cigrons amb bledes:
Ingredients (4 persones):
1/2 kg de cigrons cuits
1/2 kg de bledes
1 ceba de Figueres
4 grans d'all
4 tomàquets madurs
1 manat d'herbes
1 cullerada de pebrot sec
50 gr de pernil serrà
1/2 l de brou de verdura
4 ous durs
Julivert
Oli, sal i pebre
Preparació:
En una cassola de fang, o d'acer, poseu l'oli i la ceba a foc lent fins que agafi una mica de color. Un cop ros, afegiu-hi l'all trencat, el tomàquet tallat a quarts, el julivert picat, el manat d'herbes, el pebrot sec, el pernil a retalls i finalment les bledes. A sobre de tot poseu-hi el greix del pernil i ho deixeu coure a foc lent fins que gairebé s'hagi evaporat el líquid. Poseu-hi els cigrons i tot seguit afegiu-hi el brou de verdures, ho deixeu coure durant uns 20 minuts i ja estarà a punt de servir.
Salut!
dijous, 19 de maig del 2011
Gaspatxo
 |
| Gazpacho de Harlan Harris, a Flickr |
El meu gaspatxo consistia en triturar en un pot tomàquet ben madur sense les llavors, o bé tomàquet natural pelat de llauna, que ja li han tret la pell i queda molt bé. Hi posava a més un all trinxat, mitja ceba, mig cogombre, pebrot verd i vermell sense la pell, sal, oli i vinagre. Ho passava tot pel minipimer, fins que havia adquirit una consistència ben fina. Si quedava molt espès hi afegia una mica d'aigua. Ho tastava per veure si hi faltava de res i afegia segons el que veia, o sal o vinagre. Ho reservava a la nevera fins al moment de menjar-ho. Això sí, en un platet preparava una mica de les verdures (excepte els tomàquets) que havia afegit al gaspatxo, a trossets petitets, per si algú volia afegir-ho a la sopa. A mi, per exemple, m'agrada ensopegar amb aquests trossets mentre me la menjo.
Salut!
Espaguetis amb xampinyons i tonyina
- 300 gr d'espaguetis
- 250 gr de xampinyons tallats a làmines
- 1 llauna de tonyina al natural
- 300 gr de sofregit de tomàquet
- 100 ml de vi dolç
- 100 gr de pernil salat tallat a trossets
- julivert
- 1 all, sal i oli
Preparació:
- En una paella es sofregeix l'all i els xampinyons tallats. Es deixen a foc viu uns 5 minuts, fins que deixin anar tota l'aigua i s'hi afegeix el julivert trinxat i els trossets de pernil.
- Es remena una mica i s'hi afegeix el vi dolç; es deixa reduir a foc viu; s'hi afegeix el sofregit de tomàquet, la tonyina esmicolada i una mica d'aigua, s'hi posa sal (si cal) i es cou a foc suau durant uns 20 minuts.
- Mentrestant es cou la pasta fins que és al punt que es vol, s'escorre i es col·loca en una font escalfada. S'hi posa per damunt el sofregit, es remena bé i se serveix.
diumenge, 1 de maig del 2011
Peus de porc amb tomàquet i pinyons
Ingredients (2-3 persones):
- 2 peus de porc cuits
- 1/2 pot de tomàquet fregit
- 1 ceba grossa
- 1/2 pebrot vermell
- pinyons
-1/2 gotet de brandi
- Vi blanc
- Oli d'oliva
- Sal i pebre
- All i julivert
Preparació:
-Trinxem ben trinxats la ceba i el pebrot i els posem a sofregir en una cassola amb oli d'oliva i un polsim de sal.
-Quan el sofregit ja està ben cuit, hi afegim un grapat de pinyons i mig gotet de brandi, ho remenem fins que el líquid s'hagi reduït.
- Afegim aleshores el tomàquet, una mica de pebre, els peus de porc i ho cobrim amb vi blanc. Ho deixem coure fins que els peus estiguin cuits al punt o bé fins que la salseta hagi espesseït prou.
-Cap al final s'hi espolsa all i julivert per damunt i es porta a taula.
Acompanyament:
En aquesta ocasió he afegit, a un costat del plat, unes patates a trossos, fregides com per fer patates braves. Però crec que arròs blanc o arròs integral també hauria dit prou bé.
Bon profit!
divendres, 8 d’abril del 2011
Pollastre al curry amb pinya i camasecs
Vaig anar a sopar a casa d'una amiga que ens va fer Pollastre al curry amb pinya, o com va dir ella en francès, Poulet au curry et ananas (més o menys). Va sortir-li molt bo i vaig voler-ne fer a casa. El resultat ha estat, però, força diferent. Per una banda no m'havia estat fixant tota l'estona en com el feia i se m'escapaven detalls. Per una altra banda, de receptes de pollastre al curry n'hi ha moltes i diverses i la que ella havia fet (amb pebrot verd trinxat), no la podia localitzar. Així que vaig començar a cuinar amb la intenció de fer la recepta més bàsica: pollastre sofregit amb ceba trinxada, curry, pinya trinxada i el pebrot verd, crema de llet, deixar coure i reduir i servir amb arròs llarg bullit. El problema és que sempre començo les coses amb aquesta intenció i em complico la vida pel camí.
D'entrada no tenia pebrot verd a mà, així que vaig prescindir-ne, i l'arròs no era llarg, sinó del de tota la vida; a mi l'arròs llarg no m'ha agradat mai, si bé reconec que fa els plats bonics. Havia llegit en alguna banda "vi blanc", però a casa només tenia vi negre. Havia llegit per una altra banda "ametlles picades", però no volia picar les que tinc i vaig optar per pinyons. M'havien sobrat uns camasecs deshidratats d'un plat anterior i m'estaven reclamant l'atenció des de la nevera... Com veieu, ja estava complicant el plat abans de començar a cuinar-lo. Això sí, tenia el curry, que era l'ingredient estrella. Ah, i no faria servir pit de pollastre, sinó aletes de pollastre amb les seves cuixetes.
Farem les coses amb ordre, així que començaré per fer la llista d'ingredients. Se suposa que era per a dues persones, però n'hi va haver per a tres plats.
- 3 aletes amb les seves cuixetes, tallades en dos parts. (3 trossos per persona)
- una ceba mitjana
- un all grosset
- uns 20 gr. de camasecs en remull
- curry (a ull)
- dues rodanxes petites de pinya amb una mica del suquet
- pinyons (a ull)
- brandy (un cul d'ampolla)
- vi negre (una mica menys d'un got)
- barreja de pebres mòlta en el moment de posar-la.
- brou de pollastre (un got)
- crema de llet (mig got)
- una mica de julivert (en el meu cas, de pot)
- arròs (vaig ficar-lo a ull i va resultar per a tres plats).
Com veieu no vaig posar-hi sal. El brou de pollastre ja té la sal necessària.
Preparació:
- En una cassola vaig posar a rostir el pollastre i quan va estar cuit el vaig reservar. Vaig llençar l'oli perquè en ser aletes havia quedat massa greixós. Tot i així no vaig netejar la cassola, sinó que hi vaig posar una cullerada d'oli nou.
- Aleshores vaig ficar un all trinxat i quan va daurar-se una mica vaig afegir la ceba ben trinxada i els camasecs. Vaig remenar i vaig abaixar el foc perquè la ceba sués i cogués una mica els camasecs. Tot i que havien estat molt de temps en remull, encara els veia massa secs i volia que estiguessin el màxim temps possible coent. Quan la ceba commençava a transparentar vaig posar-hi el brandy i vaig apujar el foc. Tinc la teoria que el brandy ajuda a coure la ceba més ràpidament.
- Vaig abocar-hi aleshores la pinya tallada petita i una mica del suquet que havia deixat en tallar-la. Vaig remenar (jo remeno molt) i vaig afegir les aletes de pollastre. Vaig tornar a remenar i vaig abocar-hi el vi negre i la barreja de pebres mòlta.
- Vaig esperar que el vi acolorís tot el conjunt, m'agradava veure com anava enfosquint els trossos de pinya, i quan va quedar prou reduït vaig afegir-hi el curry. En aquell moment se'm va acudir d'abocar-hi pinyons i dit i fet. Ho vaig fer a ull, amb el curry vaig anar amb compte, perquè no l'he usat mai i no volia picar-me els dits, però amb els pinyons vaig dir-me allò de "tu tira, que la casa és gran". I no va quedar malament.
- Vaig aprofitar que tenia un brick de brou de pollastre encetat i vaig abocar-n'hi un got, aproximadament. No va arribar a cobrir el pollastre, però tampoc m'hauria importat, ja que l'únic que havia de fer era deixar-ho coure tot fins que estigués al punt que jo vull i no m'esperava ningú a cap hora concreta.
- Quan el brou va arrencar el bull vaig afegir-hi la crema de llet, només el necessari per suavitzar la salsa. Calculo que devia ser un gotet petit o fins i tot menys. Quatre cullerades grosses, potser? Aleshores va arribar el moment de deixar-ho coure a foc lent i sense cap pressa.
- Va arribar el moment de fer l'arròs: vaig bullir-lo sense gaire misteri, sempre hi poso un all a l'aigua i en aquesta ocasió vaig afegir, a més, una mica de curry per acolorir-lo.
- Quan l'arròs ja estava cuit, la salsa ja havia reduït força, així que vaig abocar-hi una mica de julivert de pot com a toc final i mentre escorria l'arròs vaig apujar el foc de la cassola per acabar de donar-li el punt.
Tenia dues opcions, o bé presentar el plat com he llegit a tot arreu, el pollastre a un costat del plat i l'arròs bullit a l'altre costat o bé abocar l'arròs bullit a la cassola i barrejar-ho tot. Li vaig preguntar a la meva mare què preferia ella i va escollir la segona opció.
I és així com el pollastre va arribar a taula.
No vaig pensar a fer cap foto del plat, però puc assegurar que la vista era prou atractiva i el gust encara més.
Salut!
D'entrada no tenia pebrot verd a mà, així que vaig prescindir-ne, i l'arròs no era llarg, sinó del de tota la vida; a mi l'arròs llarg no m'ha agradat mai, si bé reconec que fa els plats bonics. Havia llegit en alguna banda "vi blanc", però a casa només tenia vi negre. Havia llegit per una altra banda "ametlles picades", però no volia picar les que tinc i vaig optar per pinyons. M'havien sobrat uns camasecs deshidratats d'un plat anterior i m'estaven reclamant l'atenció des de la nevera... Com veieu, ja estava complicant el plat abans de començar a cuinar-lo. Això sí, tenia el curry, que era l'ingredient estrella. Ah, i no faria servir pit de pollastre, sinó aletes de pollastre amb les seves cuixetes.
Farem les coses amb ordre, així que començaré per fer la llista d'ingredients. Se suposa que era per a dues persones, però n'hi va haver per a tres plats.
- 3 aletes amb les seves cuixetes, tallades en dos parts. (3 trossos per persona)
- una ceba mitjana
- un all grosset
- uns 20 gr. de camasecs en remull
- curry (a ull)
- dues rodanxes petites de pinya amb una mica del suquet
- pinyons (a ull)
- brandy (un cul d'ampolla)
- vi negre (una mica menys d'un got)
- barreja de pebres mòlta en el moment de posar-la.
- brou de pollastre (un got)
- crema de llet (mig got)
- una mica de julivert (en el meu cas, de pot)
- arròs (vaig ficar-lo a ull i va resultar per a tres plats).
Com veieu no vaig posar-hi sal. El brou de pollastre ja té la sal necessària.
Preparació:
- En una cassola vaig posar a rostir el pollastre i quan va estar cuit el vaig reservar. Vaig llençar l'oli perquè en ser aletes havia quedat massa greixós. Tot i així no vaig netejar la cassola, sinó que hi vaig posar una cullerada d'oli nou.
- Aleshores vaig ficar un all trinxat i quan va daurar-se una mica vaig afegir la ceba ben trinxada i els camasecs. Vaig remenar i vaig abaixar el foc perquè la ceba sués i cogués una mica els camasecs. Tot i que havien estat molt de temps en remull, encara els veia massa secs i volia que estiguessin el màxim temps possible coent. Quan la ceba commençava a transparentar vaig posar-hi el brandy i vaig apujar el foc. Tinc la teoria que el brandy ajuda a coure la ceba més ràpidament.
- Vaig abocar-hi aleshores la pinya tallada petita i una mica del suquet que havia deixat en tallar-la. Vaig remenar (jo remeno molt) i vaig afegir les aletes de pollastre. Vaig tornar a remenar i vaig abocar-hi el vi negre i la barreja de pebres mòlta.
- Vaig esperar que el vi acolorís tot el conjunt, m'agradava veure com anava enfosquint els trossos de pinya, i quan va quedar prou reduït vaig afegir-hi el curry. En aquell moment se'm va acudir d'abocar-hi pinyons i dit i fet. Ho vaig fer a ull, amb el curry vaig anar amb compte, perquè no l'he usat mai i no volia picar-me els dits, però amb els pinyons vaig dir-me allò de "tu tira, que la casa és gran". I no va quedar malament.
- Vaig aprofitar que tenia un brick de brou de pollastre encetat i vaig abocar-n'hi un got, aproximadament. No va arribar a cobrir el pollastre, però tampoc m'hauria importat, ja que l'únic que havia de fer era deixar-ho coure tot fins que estigués al punt que jo vull i no m'esperava ningú a cap hora concreta.
- Quan el brou va arrencar el bull vaig afegir-hi la crema de llet, només el necessari per suavitzar la salsa. Calculo que devia ser un gotet petit o fins i tot menys. Quatre cullerades grosses, potser? Aleshores va arribar el moment de deixar-ho coure a foc lent i sense cap pressa.
- Va arribar el moment de fer l'arròs: vaig bullir-lo sense gaire misteri, sempre hi poso un all a l'aigua i en aquesta ocasió vaig afegir, a més, una mica de curry per acolorir-lo.
- Quan l'arròs ja estava cuit, la salsa ja havia reduït força, així que vaig abocar-hi una mica de julivert de pot com a toc final i mentre escorria l'arròs vaig apujar el foc de la cassola per acabar de donar-li el punt.
Tenia dues opcions, o bé presentar el plat com he llegit a tot arreu, el pollastre a un costat del plat i l'arròs bullit a l'altre costat o bé abocar l'arròs bullit a la cassola i barrejar-ho tot. Li vaig preguntar a la meva mare què preferia ella i va escollir la segona opció.
I és així com el pollastre va arribar a taula.
No vaig pensar a fer cap foto del plat, però puc assegurar que la vista era prou atractiva i el gust encara més.
Salut!
dimarts, 7 de desembre del 2010
El cafè
Avui, després d'estar mirant les propietats de la xicòria, que pot ser un bon substitut del cafè, m'he adonat que he donat per fet, tot aquest temps, que el cafè és dolent per a la salut. Segur que a més d'un ens han vingut amb la cançoneta que hauríem de deixar-lo. És estimulant, diuen, per la qual cosa no és beneficiós per a les persones nervioses, pot produir problemes en l'aparell digestiu... Hi ha res provat? En el meu cas l'únic perjudici que em produeix el cafè és que el gust que em deixa a la boca, si no prenc aigua després, acaba sent molest quan ja fa una estona que l'he pres. Tret d'això, no em produeix insomni, ni cremor d'estómac, i tampoc no em posa nerviosa. També és cert que no en prenc a carretades, potser en dec prendre entre tres i quatre al llarg del dia. I hi ha dies que no me'n prenc.
He buscat informació, doncs, d'aquest beuratge. D'entrada, així com amb d'altres aliments els primers enllaços van a parar a webs de caire naturista, fitoterapèutic, medicinal. En el cas del cafè, de moment, els primers enllaços són, o bé d'empreses distribuidores de cafè o bé webs de cadenes de supermercats. Evidentment no són, les seves, unes explicacions gaire "neutrals".
Saltironejant de pàgina en pàgina he pogut reunir càpsules d'informació diversa. Som-hi!
Segons una notícia apareguda a un diari digital l'agost del 2007, un estudi, fet al Japó, indica que prendre unes 3 tasses de cafè prevé el càncer de còlon, però només en les dones. L'estudi s'ha realitzat a gairebé cent mil homes i dones durant 12 anys i sembla que s'ha demostrat que el risc de patir aquesta malaltia es redueix en les dones un 50% . En els homes, pel que es veu, no. Per acabar-ho d'adobar, els estudiosos no han pogut esbrinar quina propietat del cafè produeix aquest benefici. Així que, pel que fa a mi, és com si no m'haguessin dit res.
A un parell de pàgines de distribuïdores de cafè he pogut trobar la mateixa informació, que ve a ser un resum del que apareix a la viquipèdia.
Segons això, el cafè afavoreix l'acció dels analgèsics i actua especialment en els casos de mal de cap. Té també, pel que es veu, efectes beneficiosos en casos d'asma.
En homes, s'ha demostrat que redueix l'aparició de càlculs biliars i malalties a la vesícula biliar. També és beneficiós en la prevenció de la cirrosi i en la reducció del risc de mortalitat (en un 30%) d'aquesta malaltia, un cop desenvolupada. A banda d'això, el cafè pot reduir el risc del carcinoma hepatocel·lular, una varietat de càncer de fetge.
Sembla ser que amb el consum de cafè es redueix el risc de patir diabetis del tipus II fins a un 50%. Segons un estudi finlandès, com més cafè es consumeix més es redueix aquesta malaltia. En aquest cas, però, cal remarcar que es pren com a base un consum de cafè molt elevat, ja que la mitjana de tasses de cafè al dia de la població finlandesa és de nou.
El cafè també és cardioprotector: redueix el perill de malalties cardiovasculars, tot i que es desconeix si això és així senzillament perquè lliura la sang de l'excés de greix o si és a causa del seu efecte estimulant. Es va fer, en aquest sentit, un estudi en dones (i els homes?) als Estats Units que mostrà que aquelles que prenien una certa quantitat de cafè al llarg del dia tenien menys probabilitats de patir problemes de cor i càncer que la resta de la població. (Quina seria la quantitat recomanada?)
Finalment, sembla ser que el cafè també és laxant i diurètic.
A banda d'això, he trobat una pàgina de salut que exposa de manera força clara les propietats del cafè, els seus beneficis, però no pas les precaucions que cal tenir en compte a l'hora de consumir-lo.
La informació de la viquipèdia és molt extensa i val la pena fer-hi una ullada. Sobretot perquè també hi inclou la "cara fosca" del cafè. Entre d'altres coses, ens permet saber que no convé prendre'l amb tranquilitzants ni tampoc amb altres estimulants, com el ginseng, el mate, el guaranà, etc. Per altra banda, si bé és cert que el cafè ajuda en l'acció dels analgèsics, un tractament perllongat pot acabar produint un efecte rebot i derivar en més mal de cap o migranya, a més de produir dependència.
Quan es parla de quantitats cal anar en compte, a Finlàndia sembla ser que la mitjana és de nou tasses de cafè al dia, a l'estudi dels Estats Units es parlen de resultats destacats en dones que prenien sis o més tasses de cafè. La comunitat mèdica, però, avisa que un consum excessiu pot resultar perjudicial. Tenint en compte que els efectes poden variar d'una persona a una altra i que finlandesos i nord-americans no són tan diferents de nosaltres, potser caldria convenir que no es pot donar una xifra concreta i que cal investigar-ho en nosaltres mateixos. El meu ritme de vida em porta a prendre unes tres tasses de cafè, normalment amb llet. Depèn del dia potser ni n'arribo a prendre i depèn del dia m'en prenc fins a cinc. Fins ara no he notat que em donés ni mals de cap, ni insomni, tinc la pressió, actualment, en un nivell correcte...
Arribo a la conclusió, doncs, que no tinc perquè buscar un substitut del cafè. Potser sí, en tot cas, de la llet, però això ja són figues d'un altre paner.
He buscat informació, doncs, d'aquest beuratge. D'entrada, així com amb d'altres aliments els primers enllaços van a parar a webs de caire naturista, fitoterapèutic, medicinal. En el cas del cafè, de moment, els primers enllaços són, o bé d'empreses distribuidores de cafè o bé webs de cadenes de supermercats. Evidentment no són, les seves, unes explicacions gaire "neutrals".
Saltironejant de pàgina en pàgina he pogut reunir càpsules d'informació diversa. Som-hi!
Segons una notícia apareguda a un diari digital l'agost del 2007, un estudi, fet al Japó, indica que prendre unes 3 tasses de cafè prevé el càncer de còlon, però només en les dones. L'estudi s'ha realitzat a gairebé cent mil homes i dones durant 12 anys i sembla que s'ha demostrat que el risc de patir aquesta malaltia es redueix en les dones un 50% . En els homes, pel que es veu, no. Per acabar-ho d'adobar, els estudiosos no han pogut esbrinar quina propietat del cafè produeix aquest benefici. Així que, pel que fa a mi, és com si no m'haguessin dit res.
A un parell de pàgines de distribuïdores de cafè he pogut trobar la mateixa informació, que ve a ser un resum del que apareix a la viquipèdia.
Segons això, el cafè afavoreix l'acció dels analgèsics i actua especialment en els casos de mal de cap. Té també, pel que es veu, efectes beneficiosos en casos d'asma.
En homes, s'ha demostrat que redueix l'aparició de càlculs biliars i malalties a la vesícula biliar. També és beneficiós en la prevenció de la cirrosi i en la reducció del risc de mortalitat (en un 30%) d'aquesta malaltia, un cop desenvolupada. A banda d'això, el cafè pot reduir el risc del carcinoma hepatocel·lular, una varietat de càncer de fetge.
Sembla ser que amb el consum de cafè es redueix el risc de patir diabetis del tipus II fins a un 50%. Segons un estudi finlandès, com més cafè es consumeix més es redueix aquesta malaltia. En aquest cas, però, cal remarcar que es pren com a base un consum de cafè molt elevat, ja que la mitjana de tasses de cafè al dia de la població finlandesa és de nou.
El cafè també és cardioprotector: redueix el perill de malalties cardiovasculars, tot i que es desconeix si això és així senzillament perquè lliura la sang de l'excés de greix o si és a causa del seu efecte estimulant. Es va fer, en aquest sentit, un estudi en dones (i els homes?) als Estats Units que mostrà que aquelles que prenien una certa quantitat de cafè al llarg del dia tenien menys probabilitats de patir problemes de cor i càncer que la resta de la població. (Quina seria la quantitat recomanada?)
Finalment, sembla ser que el cafè també és laxant i diurètic.
A banda d'això, he trobat una pàgina de salut que exposa de manera força clara les propietats del cafè, els seus beneficis, però no pas les precaucions que cal tenir en compte a l'hora de consumir-lo.
La informació de la viquipèdia és molt extensa i val la pena fer-hi una ullada. Sobretot perquè també hi inclou la "cara fosca" del cafè. Entre d'altres coses, ens permet saber que no convé prendre'l amb tranquilitzants ni tampoc amb altres estimulants, com el ginseng, el mate, el guaranà, etc. Per altra banda, si bé és cert que el cafè ajuda en l'acció dels analgèsics, un tractament perllongat pot acabar produint un efecte rebot i derivar en més mal de cap o migranya, a més de produir dependència.
Quan es parla de quantitats cal anar en compte, a Finlàndia sembla ser que la mitjana és de nou tasses de cafè al dia, a l'estudi dels Estats Units es parlen de resultats destacats en dones que prenien sis o més tasses de cafè. La comunitat mèdica, però, avisa que un consum excessiu pot resultar perjudicial. Tenint en compte que els efectes poden variar d'una persona a una altra i que finlandesos i nord-americans no són tan diferents de nosaltres, potser caldria convenir que no es pot donar una xifra concreta i que cal investigar-ho en nosaltres mateixos. El meu ritme de vida em porta a prendre unes tres tasses de cafè, normalment amb llet. Depèn del dia potser ni n'arribo a prendre i depèn del dia m'en prenc fins a cinc. Fins ara no he notat que em donés ni mals de cap, ni insomni, tinc la pressió, actualment, en un nivell correcte...
Arribo a la conclusió, doncs, que no tinc perquè buscar un substitut del cafè. Potser sí, en tot cas, de la llet, però això ja són figues d'un altre paner.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)