Gaspatxo

Gazpacho de Harlan Harris, a Flickr

Durant una temporada vaig fer gaspatxo gairebé cada dia i ara que fa la tira que no en faig no sé si recordaré com ho feia. La manera de fer és molt senzilla però remenant per webs sembla que em vulguin complicar la vida... o potser sóc jo que la complico. En les receptes que he trobat hi posen pa a triturar amb el tomàquet, ho fan passar tot per un colador, hi posen pernil trossejat, ou dur picolat... Jo no vaig fer res d'això.

El meu gaspatxo consistia en triturar en un pot tomàquet ben madur sense les llavors, o bé tomàquet natural pelat de llauna, que ja li han tret la pell i queda molt bé. Hi posava a més un all trinxat, mitja ceba, mig cogombre, pebrot verd i vermell sense la pell, sal, oli i vinagre. Ho passava tot pel minipimer, fins que havia adquirit una consistència ben fina. Si quedava molt espès hi afegia una mica d'aigua. Ho tastava per veure si hi faltava de res i afegia segons el que veia, o sal o vinagre. Ho reservava a la nevera fins al moment de menjar-ho. Això sí, en un platet preparava una mica de les verdures (excepte els tomàquets) que havia afegit al gaspatxo, a trossets petitets, per si algú volia afegir-ho a la sopa. A mi, per exemple, m'agrada ensopegar amb aquests trossets mentre me la menjo.

Salut!