Amanida de pasta

Un dia, després de remenar per força webs buscant idees per fer una amanida de pasta, estiuenca, relaxant i equilibrada, vaig acabar empescant-me la que explico tot seguit.

Ingredients:

- Pasta

- Llenties cuites
- Salmó fumat tallat a trossets petits
- Olives verdes tallades a rodanxetes
- Ceba tallada fineta
- Pebrot escalivat tallat petitet
- Panotxetes petites d’aquestes envasades tallades a trossets
- Vinagreta feta al meu aire
- All i julivert

En un bol vaig barrejar tots els ingredients i ho vaig abocar sobre la pasta cuita. Vaig escollir pasta de colors amb formes curioses, tot i que després de fer-la vaig pensar que hauria estat millor uns macarronets blancs, humils, sense estridències.

Pel que fa a la vinagreta em vaig dedicar a improvitzar tota l'estona. Vaig barrejar oli, sal i vinagre de mòdena, una mica de mostassa i una mica de mel. És millor utilitzar vinagre de vi blanc o de poma. Fins i tot d'arròs. Tinc previst fer-lo servir un dia d'aquests.

El gust va quedar molt bo, l'aspecte no tant, sobretot perquè hi havia un excés de colors foscos.

Salut!

El recapte de la iaia

La simplicitat més absoluta, però a mi m’encanta aquest plat.

Es talla la col ben fineta i la patata a talls mal tallats i també finets. S’hi posa sal. Es posa tot a l’olla amb aigua només fins a la meitat del volum de la verdura. S’encén el foc i quan comença a bullir s’abaixa el foc i es deixa coure.

Mentrestant, es fregeix en una paella, lleugerament, un all filetejat i quan faltin cinc minuts per tancar el fogó de l’olla de col i patata, s’apuja la flama i s’hi aboca l’all i l’oli de la paella. A mi m’agrada fregir l’all un instant abans d’abocar-lo a l’olla. L’oli està tan calent que en abocar-lo sobre el caldo bullint crepita i borbolleja i es barreja millor amb l’aigua. Manies, ves.

Un cop fet això, es deixa coure tot un parell de minuts a foc fort i ja està. Si la patata és farinosa i es desfà una mica, encara queda més bo. La meva àvia de vegades hi posava cigrons o fesolets i de vegades un grapat d’arròs quan faltaven deu minuts, però molt sovint no ficava res. A mi no m’agradava la verdura, però era feliç el dia que feia aquest plat.

La patata havia de ser vermella nova... bé, com diria ella... “pataca”. He estat buscant quina varietat concreta devia ser i probablement era la red pontiac o la desirée.

Reflexió prèvia

Porto un temps guardant en un document les diferents receptes que recordo i les que trobo i poso en pràctica. Aquest blog és senzillament aquell document penjat a la xarxa. Així doncs, hi aniré afegint receptes de tota mena, però també hi penjaré les meves reflexions al voltant del món de la cuina, del menjar, de la salut. No hi ha per part meva la intenció de donar-me a conèixer, però, evidentment, si algú topa amb aquest blog i vol deixar comentaris, seran benvinguts.