El recapte de la iaia

La simplicitat més absoluta, però a mi m’encanta aquest plat.

Es talla la col ben fineta i la patata a talls mal tallats i també finets. S’hi posa sal. Es posa tot a l’olla amb aigua només fins a la meitat del volum de la verdura. S’encén el foc i quan comença a bullir s’abaixa el foc i es deixa coure.

Mentrestant, es fregeix en una paella, lleugerament, un all filetejat i quan faltin cinc minuts per tancar el fogó de l’olla de col i patata, s’apuja la flama i s’hi aboca l’all i l’oli de la paella. A mi m’agrada fregir l’all un instant abans d’abocar-lo a l’olla. L’oli està tan calent que en abocar-lo sobre el caldo bullint crepita i borbolleja i es barreja millor amb l’aigua. Manies, ves.

Un cop fet això, es deixa coure tot un parell de minuts a foc fort i ja està. Si la patata és farinosa i es desfà una mica, encara queda més bo. La meva àvia de vegades hi posava cigrons o fesolets i de vegades un grapat d’arròs quan faltaven deu minuts, però molt sovint no ficava res. A mi no m’agradava la verdura, però era feliç el dia que feia aquest plat.

La patata havia de ser vermella nova... bé, com diria ella... “pataca”. He estat buscant quina varietat concreta devia ser i probablement era la red pontiac o la desirée.