Arròs de verdures amb pollastre

Ingredients (per a 3 o 4 persones):

• 1 all tallat a rodanxes fines.
• 1 pastanaga gruixuda o dues de fines, tallada a trossos mitjans (1 cm. de gruix, més o menys)
• 1 ceba grossa tallada a trossos mitjans.
• 1 pit de pollastre cuit (a l'ast, en aquest cas). Esfilagarsat o tallat a daus petits. 
• 3 cullerades soperes de pèsols cuits (petits de llauna, en aquest cas).
• Branquillons de bròcoli. (150 gr. aprox.)
• 200 gr. aproximats d'arròs blanc (50-60 gr. per persona i en cru). 
• Mig got de vi blanc i mig got de vi negre (Ull de llebre).
• 1/2 pastilleta de brou de verdures (o brou de pollastre).
• Pebre vermell (una culleradeta)
• Pebre negre (al gust de cadascú)
• Julivert sec (una culleradeta rasa) 
• Curry (una culleradeta rasa)
• Oli (un bon raig).
• Aigua (tres parts per cada part d'arròs).

Preparació:
Escalfem en una cassola un bon raig d'oli i hi sofregim uns minuts els trossos de pastanaga. Hi afegim l'all tallat i quan agafa una mica de coloret s'hi aboca la ceba tallada. Es remena tot, es baixa el foc al mínim i es tapa perquè la ceba s'estovi i sui.

Mentrestant es mesura l'arròs i l'aigua. Una tassa d'arròs són uns 200 grams aproximadament. Cal comptar tres tasses d'aigua. Cal escalfar-la i barrejar-hi la mitja pastilleta de brou de verdures. Una part petita d'aquesta aigua també pot barrejar-se amb el curry. Convé treure-la del foc abans que bulli i reservar-la en un lloc que conservi l'escalfor.

També és un bon moment per preparar el pollastre si no ho hem fet abans. Es pot esfilagarsar o tallar-lo a daus petits. A casa meva el pit de pollastre no té gaires adeptes perquè sovint és eixarreït, així que el vaig fer esfilagarsat per fer-lo més agradable. Un cop preparat es reserva.

Tornem a la cassola. La ceba s'ha hagut d'estovar i suar. Hi afegim el julivert sec i el pebre negre. Hi afegim també els pèsols petits que ja són cuits, ho remenem i ho deixem que acabi de reduir el líquid de la ceba. Quan hagi reduït una mica apugem el foc i hi posem la culleradeta de pebre vermell, fem una remenada i hi aboquem la barreja de vi blanc i vi negre (mig got de cada). Tot seguit hi afegim el pollastre i ho remenem perquè el pollastre s'impregni del vi. Abaixem el foc un altre cop i ho deixem coure una estona. En aquest moment tornem a encendre el foc i escalfem el brou i l'aigua amb el curry.

Quan el vi s'ha reduït una mica s'hi aboca l'arròs blanc i es barreja tot. Hi ha qui li agrada enrossir-lo, però jo prefereixo no deixar-lo gaire estona, sinó que tan bon punt el brou és a punt de bullir l'aboco a la cassola, remeno bé i apujo el foc perquè arrenqui el bull. L'aigua amb el curry l'aboquem aleshores a poc a poc perquè el bull no s'aturi.

En aquest moment hi posem els branquillons de bròcoli damunt l'arròs i els enfonsem perquè els cobreixi l'aigua. El temps de coure's l'arròs és el necessari perquè aquesta verdura ja sigui cuita (si més no com a mi m'agrada, una mica "al dente"). Baixem el foc a una potència mitja-baixa (que no s'aturi el bull).

Calculem que calen uns 15 minuts perquè es faci l'arròs i uns 5 minuts de repòs perquè estigui llest.

I ja ho tenim.

Aquesta recepta, com veiem, no té gaire sal, per qüestions de salut només té la sal de la pastilla de brou, del pollastre i dels pèsols. Si volem més sal, es pot posar la pastilla de brou sencera.

Bon profit!

Cap i pota amb samfaina

Ingredients (4 persones):

1 kg de cap i pota de vedella

Per a la samfaina:
1 kg de tomàquets
2 pebrots verds
2 cebes de Figueres
1 albergínia
Oli, sal i pebre

Preparació:

Primerament prepareu la samfaina daurant a la paella, amb una mica d'oli, la ceba tallada fina i el pebrot tallat a trossets. Seguidament hi afegiu l'albergínia tallada a quadrets i, quan el sofregit està ben fet, hi afegiu la meitat del tomàquet fins que faci xup-xup, sempre a foc molt baix. Poseu en una cassola una mica d'oli i el cap i pota, tallat a quadrets, a foc suau, rementant sovint perquè no s'enganxi. Ho deixeu durant mitja hora i passat aquest temps hi afegiu la samfaina i l'altra meitat del tomàquet. Rectifiqueu de sal i pebre i ho deixeu coure 10 minuts més.

Salut!

Escudella de cigrons amb bledes

Aquesta recepta i la que vindrà tot seguit no les he fetes encara. De tant en tant trobem receptes a revistes, diaris, suplements, etc, que les retallem amb la intenció de guardar-les. Però abans d'anar a parar al lloc adequat perquè no es perdin, es traspaperen entre les pàgines d'un llibre, una altra revista, un calaix ple de paperots... N'he trobat unes quantes últimament i com que preveig que es tornaran a traspaperar, he decidit deixar-les aquí per escrit.

Escudella de cigrons amb bledes:

Ingredients (4 persones):

1/2 kg de cigrons cuits
1/2 kg de bledes
1 ceba de Figueres
4 grans d'all
4 tomàquets madurs
1 manat d'herbes
1 cullerada de pebrot sec
50 gr de pernil serrà
1/2 l de brou de verdura
4 ous durs
Julivert
Oli, sal i pebre

Preparació:

En una cassola de fang, o d'acer, poseu l'oli i la ceba a foc lent fins que agafi una mica de color. Un cop ros, afegiu-hi l'all trencat, el tomàquet tallat a quarts, el julivert picat, el manat d'herbes, el pebrot sec, el pernil a retalls i finalment les bledes. A sobre de tot poseu-hi el greix del pernil i ho deixeu coure a foc lent fins que gairebé s'hagi evaporat el líquid. Poseu-hi els cigrons i tot seguit afegiu-hi el brou de verdures, ho deixeu coure durant uns 20 minuts i ja estarà a punt de servir.

Salut!

Gaspatxo

Gazpacho de Harlan Harris, a Flickr

Durant una temporada vaig fer gaspatxo gairebé cada dia i ara que fa la tira que no en faig no sé si recordaré com ho feia. La manera de fer és molt senzilla però remenant per webs sembla que em vulguin complicar la vida... o potser sóc jo que la complico. En les receptes que he trobat hi posen pa a triturar amb el tomàquet, ho fan passar tot per un colador, hi posen pernil trossejat, ou dur picolat... Jo no vaig fer res d'això.

El meu gaspatxo consistia en triturar en un pot tomàquet ben madur sense les llavors, o bé tomàquet natural pelat de llauna, que ja li han tret la pell i queda molt bé. Hi posava a més un all trinxat, mitja ceba, mig cogombre, pebrot verd i vermell sense la pell, sal, oli i vinagre. Ho passava tot pel minipimer, fins que havia adquirit una consistència ben fina. Si quedava molt espès hi afegia una mica d'aigua. Ho tastava per veure si hi faltava de res i afegia segons el que veia, o sal o vinagre. Ho reservava a la nevera fins al moment de menjar-ho. Això sí, en un platet preparava una mica de les verdures (excepte els tomàquets) que havia afegit al gaspatxo, a trossets petitets, per si algú volia afegir-ho a la sopa. A mi, per exemple, m'agrada ensopegar amb aquests trossets mentre me la menjo.

Salut!

Espaguetis amb xampinyons i tonyina

Ingredients:

• 300 gr d'espaguetis
• 250 gr de xampinyons tallats a làmines
• 1 llauna de tonyina al natural
• 300 gr de sofregit de tomàquet
• 100 ml de vi dolç
• 100 gr de pernil salat tallat a trossets
• julivert
• 1 all, sal i oli

Preparació:

• En una paella es sofregeix l'all i els xampinyons tallats. Es deixen a foc viu uns 5 minuts, fins que deixin anar tota l'aigua i s'hi afegeix el julivert trinxat i els trossets de pernil. 
• Es remena una mica i s'hi afegeix el vi dolç; es deixa reduir a foc viu; s'hi afegeix el sofregit de tomàquet, la tonyina esmicolada i una mica d'aigua, s'hi posa sal (si cal) i es cou a foc suau durant uns 20 minuts.
• Mentrestant es cou la pasta fins que és al punt que es vol, s'escorre i es col·loca en una font escalfada. S'hi posa per damunt el sofregit, es remena bé i se serveix. 

Peus de porc amb tomàquet i pinyons

Ingredients (2-3 persones):

- 2 peus de porc cuits

- 1/2 pot de tomàquet fregit

- 1 ceba grossa

- 1/2  pebrot vermell

- pinyons 

-1/2 gotet de brandi

- Vi blanc 

- Oli d'oliva

- Sal i pebre

- All i julivert

Preparació:

-Trinxem ben trinxats la ceba i el pebrot i els posem a sofregir en una cassola amb oli d'oliva i un polsim de sal. 

-Quan el sofregit ja està ben cuit, hi afegim un grapat de pinyons i mig gotet de brandi, ho remenem fins que el líquid s'hagi reduït.

- Afegim aleshores el tomàquet, una mica de pebre, els peus de porc i ho cobrim amb vi blanc. Ho deixem coure fins que els peus estiguin cuits al punt o bé fins que la salseta hagi espesseït prou. 

-Cap al final s'hi espolsa all i julivert per damunt i es porta a taula.

Acompanyament:

En aquesta ocasió he afegit, a un costat del plat, unes patates a trossos, fregides com per fer patates braves.     Però crec que arròs blanc o arròs integral també hauria dit prou bé.

Bon profit!

Pollastre al curry amb pinya i camasecs

Vaig anar a sopar a casa d'una amiga que ens va fer Pollastre al curry amb pinya, o com va dir ella en francès, Poulet au curry et ananas (més o menys). Va sortir-li molt bo i vaig voler-ne fer a casa. El resultat ha estat, però, força diferent. Per una banda no m'havia estat fixant tota l'estona en com el feia i se m'escapaven detalls. Per una altra banda, de receptes de pollastre al curry n'hi ha moltes i diverses i la que ella havia fet (amb pebrot verd trinxat), no la podia localitzar. Així que vaig començar a cuinar amb la intenció de fer la recepta més bàsica: pollastre sofregit amb ceba trinxada, curry, pinya trinxada i el pebrot verd, crema de llet, deixar coure i reduir i servir amb arròs llarg bullit. El problema és que sempre començo les coses amb aquesta intenció i em complico la vida pel camí.

D'entrada no tenia pebrot verd a mà, així que vaig prescindir-ne, i l'arròs no era llarg, sinó del de tota la vida; a mi l'arròs llarg no m'ha agradat mai, si bé reconec que fa els plats bonics. Havia llegit en alguna banda "vi blanc", però a casa només tenia vi negre. Havia llegit per una altra banda "ametlles picades", però no volia picar les que tinc i vaig optar per pinyons. M'havien sobrat uns camasecs deshidratats d'un plat anterior i m'estaven reclamant l'atenció des de la nevera... Com veieu, ja estava complicant el plat abans de començar a cuinar-lo. Això sí, tenia el curry, que era l'ingredient estrella. Ah, i no faria servir pit de pollastre, sinó aletes de pollastre amb les seves cuixetes.

Farem les coses amb ordre, així que començaré per fer la llista d'ingredients. Se suposa que era per a dues persones, però n'hi va haver per a tres plats.

- 3 aletes amb les seves cuixetes, tallades en dos parts. (3 trossos per persona)
- una ceba mitjana
- un all grosset
- uns 20 gr. de camasecs en remull
- curry (a ull)
- dues rodanxes petites de pinya amb una mica del suquet
- pinyons (a ull)
- brandy (un cul d'ampolla)
- vi negre (una mica menys d'un got)
- barreja de pebres mòlta en el moment de posar-la.
- brou de pollastre (un got)
- crema de llet (mig got)
- una mica de julivert (en el meu cas, de pot)
- arròs (vaig ficar-lo a ull i va resultar per a tres plats).

Com veieu no vaig posar-hi sal. El brou de pollastre ja té la sal necessària.

Preparació:
- En una cassola vaig posar a rostir el pollastre i quan va estar cuit el vaig reservar. Vaig llençar l'oli perquè en ser aletes havia quedat massa greixós. Tot i així no vaig netejar la cassola, sinó que hi vaig posar una cullerada d'oli nou.
- Aleshores vaig ficar un all trinxat i quan va daurar-se una mica vaig afegir la ceba ben trinxada i els camasecs. Vaig remenar i vaig abaixar el foc perquè la ceba sués i cogués una mica els camasecs. Tot i que havien estat molt de temps en remull, encara els veia massa secs i volia que estiguessin el màxim temps possible coent. Quan la ceba commençava a transparentar  vaig posar-hi el brandy i vaig apujar el foc. Tinc la teoria que el brandy ajuda a coure la ceba més ràpidament.
- Vaig abocar-hi aleshores la pinya tallada petita i una mica del suquet que havia deixat en tallar-la. Vaig remenar (jo remeno molt) i vaig afegir les aletes de pollastre. Vaig tornar a remenar i vaig abocar-hi el vi negre i la barreja de pebres mòlta.
- Vaig esperar que el vi acolorís tot el conjunt, m'agradava veure com anava enfosquint els trossos de pinya, i quan va quedar prou reduït vaig afegir-hi el curry. En aquell moment se'm va acudir d'abocar-hi pinyons i dit i fet. Ho vaig fer a ull, amb el curry vaig anar amb compte, perquè no l'he usat mai i no volia picar-me els dits, però amb els pinyons vaig dir-me allò de "tu tira, que la casa és gran". I no va quedar malament.
- Vaig aprofitar que tenia un brick de brou de pollastre encetat i vaig abocar-n'hi un got, aproximadament. No va arribar a cobrir el pollastre, però tampoc m'hauria importat, ja que l'únic que havia de fer era deixar-ho coure tot fins que estigués al punt que jo vull i no m'esperava ningú a cap hora concreta.
- Quan el brou va arrencar el bull vaig afegir-hi la crema de llet, només el necessari per suavitzar la salsa. Calculo que devia ser un gotet petit o fins i tot menys. Quatre cullerades grosses, potser? Aleshores va arribar el moment de deixar-ho coure a foc lent i sense cap pressa.
- Va arribar el moment de fer l'arròs: vaig bullir-lo sense gaire misteri, sempre hi poso un all a l'aigua i en aquesta ocasió vaig afegir, a més, una mica de curry per acolorir-lo.
- Quan l'arròs ja estava cuit, la salsa ja havia reduït força, així que vaig abocar-hi una mica de julivert de pot com a toc final i mentre escorria l'arròs vaig apujar el foc de la cassola per acabar de donar-li el punt.

Tenia dues opcions, o bé presentar el plat com he llegit a tot arreu, el pollastre a un costat del plat i l'arròs bullit a l'altre costat o bé abocar l'arròs bullit a la cassola i barrejar-ho tot. Li vaig preguntar a la meva mare què preferia ella i va escollir la segona opció.

I és així com el pollastre va arribar a taula.

No vaig pensar a fer cap foto del plat, però puc assegurar que la vista era prou atractiva i el gust encara més.

Salut!

El cafè

Avui, després d'estar mirant les propietats de la xicòria, que pot ser un bon substitut del cafè, m'he adonat que he donat per fet, tot aquest temps, que el cafè és dolent per a la salut. Segur que a més d'un ens han vingut amb la cançoneta que hauríem de deixar-lo. És estimulant, diuen, per la qual cosa no és beneficiós per a les persones nervioses, pot produir problemes en l'aparell digestiu... Hi ha res provat? En el meu cas l'únic perjudici que em produeix el cafè és que el gust que em deixa a la boca, si no prenc aigua després, acaba sent molest quan ja fa una estona que l'he pres. Tret d'això, no em produeix insomni, ni cremor d'estómac, i tampoc no em posa nerviosa. També és cert que no en prenc a carretades, potser en dec prendre entre tres i quatre al llarg del dia. I hi ha dies que no me'n prenc.

He buscat informació, doncs, d'aquest beuratge. D'entrada, així com amb d'altres aliments els primers enllaços van a parar a webs de caire naturista, fitoterapèutic, medicinal. En el cas del cafè, de moment, els primers enllaços són, o bé d'empreses distribuidores de cafè o bé webs de cadenes de supermercats. Evidentment no són, les seves, unes explicacions gaire "neutrals".

Saltironejant de pàgina en pàgina he pogut reunir càpsules d'informació diversa. Som-hi!

Segons una notícia apareguda a un diari digital l'agost del 2007, un estudi, fet al Japó, indica que prendre unes 3 tasses de cafè prevé el càncer de còlon, però només en les dones. L'estudi s'ha realitzat a gairebé cent mil homes i dones durant 12 anys i sembla que s'ha demostrat que el risc de patir aquesta malaltia es redueix en les dones un 50% . En els homes, pel que es veu, no. Per acabar-ho d'adobar, els estudiosos no han pogut esbrinar quina propietat del cafè produeix aquest benefici. Així que, pel que fa a mi, és com si no m'haguessin dit res.

A un parell de pàgines de distribuïdores de cafè he pogut trobar la mateixa informació, que ve a ser un resum del que apareix a la viquipèdia.
Segons això, el cafè afavoreix l'acció dels analgèsics i actua especialment en els casos de mal de cap. Té també, pel que es veu, efectes beneficiosos en casos d'asma.
En homes, s'ha demostrat que redueix l'aparició de càlculs biliars i malalties a la vesícula biliar. També és beneficiós en la prevenció de la cirrosi i en la reducció del risc de mortalitat (en un 30%) d'aquesta malaltia, un cop desenvolupada. A banda d'això, el cafè pot reduir el risc del carcinoma hepatocel·lular, una varietat de càncer de fetge.
Sembla ser que amb el consum de cafè es redueix el risc de patir diabetis del tipus II fins a un 50%. Segons un estudi finlandès, com més cafè es consumeix més es redueix aquesta malaltia. En aquest cas, però, cal remarcar que es pren com a base un consum de cafè molt elevat, ja que la mitjana de tasses de cafè al dia de la població finlandesa és de nou.
El cafè també és cardioprotector: redueix el perill de malalties cardiovasculars, tot i que es desconeix si això és així senzillament perquè lliura la sang de l'excés de greix o si és a causa del seu efecte estimulant. Es va fer, en aquest sentit, un estudi en dones (i els homes?) als Estats Units que mostrà que aquelles que prenien una certa quantitat de cafè al llarg del dia tenien menys probabilitats de patir problemes de cor i càncer que la resta de la població. (Quina seria la quantitat recomanada?)
Finalment, sembla ser que el cafè també és laxant i diurètic.

A banda d'això, he trobat una pàgina de salut que exposa de manera força clara les propietats del cafè, els seus beneficis, però no pas les precaucions que cal tenir en compte a l'hora de consumir-lo.

La informació de la viquipèdia és molt extensa i val la pena fer-hi una ullada. Sobretot perquè també hi inclou la "cara fosca" del cafè. Entre d'altres coses, ens permet saber que no convé prendre'l amb tranquilitzants ni tampoc amb altres estimulants, com el ginseng, el mate, el guaranà, etc. Per altra banda, si bé és cert que el cafè ajuda en l'acció dels analgèsics, un tractament perllongat pot acabar produint un efecte rebot i derivar en més mal de cap o migranya, a més de produir dependència.

Quan es parla de quantitats cal anar en compte, a Finlàndia sembla ser que la mitjana és de nou tasses de cafè al dia, a l'estudi dels Estats Units es parlen de resultats destacats en dones que prenien sis o més tasses de cafè. La comunitat mèdica, però, avisa que un consum excessiu pot resultar perjudicial. Tenint en compte que els efectes poden variar d'una persona a una altra i que finlandesos i nord-americans no són tan diferents de nosaltres, potser caldria convenir que no es pot donar una xifra concreta i que cal investigar-ho en nosaltres mateixos. El meu ritme de vida em porta a prendre unes tres tasses de cafè, normalment amb llet. Depèn del dia potser ni n'arribo a prendre i depèn del dia m'en prenc fins a cinc. Fins ara no he notat que em donés ni mals de cap, ni insomni, tinc la pressió, actualment, en un nivell correcte...

Arribo a la conclusió, doncs, que no tinc perquè buscar un substitut del cafè. Potser sí, en tot cas, de la llet, però això ja són figues d'un altre paner.

Patates estofades

Un bon dia que em vaig llevar excessivament d’hora i avorrida com una mala cosa vaig obrir la nevera i vaig veure que tenia el necessari per fer unes patates estofades. Era la primera vegada que en feia, sembla mentida. El resultat trobo que va ser molt bo i fins i tot vaig fer una foto de la cassola. La foto feia patxoca, però no sé on la tinc ara mateix, ja la penjaré un dia d’aquests.
Ingredients:
- Cuixes de pollastre
- Pastanaga, pèsols, ceba, all, tomàquet
- Pebre negre, nou moscada, pebre vermell
- Patata mal tallada
- Sal, oli
- Vi o un licor que vingui de gust com vermut, rom o conyac
Es rosteixen les cuixes en una cassola i quan ja estan s’hi posa la pastanaga tallada a rodanxes primes, la ceba a mitges llunes fines i l’all trinxat, amb una mica de sal. Quan les verdures s’han estovat i la ceba ja comença a transparentar s’hi afegeix pebre negre i un polsim de nou moscada. Se li fa una remenada i s’hi aboca mig got de vi negre o vi blanc, o bé un licor que vingui de gust, com vermut, conyac o rom. Es deixa que redueixi una mica i se li aboca el tomàquet natural triturat i una cullerada de pebre vermell. Es deixa coure fins que el tomàquet es vegi cuit. Tot seguit s’hi posa l’aigua i quan arrenca el bull se li afegeix la patata tallada a trossos. Es deixa coure fins que les patates ja estan cuites. En algun moment es tasta el caldo i es rectifica de sal si convé. Si la consistència de la salsa queda massa líquida s’hi pot abocar una culleradeta de farina per espesseir-la.
A mi no m’agrada que la patata de l’estofat es desfaci, així que hi poso una patata nova de carn groga o blanca, que es diu marfona, i que és la que venen normalment en sacs i per fregir; es manté sencera encara que es cogui molt, però a l’hora de menjar-la és suau. Altres varietats de patata que no es desfan en coure-les són, per exemple la Maris Peer, la Maris Bard o la Charlotte.
Un bon document (PDF) sobre la patata i altres hortalisses i les seves característiques és aquest:
http://www.illesbalearsqualitat.cat/ibqfront/ObtenirDocument?idDocument=Hortalisses.pdf&dir=documents

Amanida “Surti com surti”

Faig un cop d’ull a la nevera i veig que tinc: una mica d’enciam romà, no arriba per a dues persones, però veig que hi ha cigrons cuits en un bol que tampoc arriben per a dues persones. En un primer pensament calculo que si ajunto les dues coses… sí que arribarà per a dues persones, així que la base ja la tinc decidida. Què més tinc? un trosset de ceba, menys d’un quart de papaia, mitja poma, una bossa de daus de pa fregit… Decideixo improvisar, aviam què en sortirà. Recordo que vaig comprar una ampolla de salsa Perrins, que tinc un potet de barreja de pebres i baies diverses i que al setrill vaig posar-hi una fulla de llorer i un all… diria que l’amaniment ja el tinc… Som-hi, doncs.
En un bol barrejo les fulles d’enciam, que no em molesto a trossejar, ja que no són gaire grans, els cigrons i la poma tallada a trossos. Tot seguit ho reparteixo entre els dos plats formant una muntanyeta. Tallo el trosset de ceba a llunes ben primes i la distribueixo pel damunt de les muntanyetes. També tallo la papaia a daus no gaire grans i en deixo caure uns quants sobre l’amanida i finalment faig el mateix amb els daus de pa fregit, molt pocs, només per decorar. Ho amaneixo amb unes gotes de salsa Perrins, una mica de la barreja de pebres (que ja venen feta, en un potet amb molinet), sal i l’oli d’oliva aromatitzat. I ja està. 

Amanida Cèsar

Una altra de les conseqüències culinàries del meu viatge als Estats Units ha estat que he tingut ocasió de veure diverses amanides Cèsar, ja que era el plat que jo em vaig demanar un parell de cops i el plat que es demanava força més sovint la meva companya de viatge.

El que són les coses, m’hi vaig arribar a fixar tan poc en totes les ocasions en com estava feta que només recordo que hi havia enciam, formatge ratllat, pa fregit i “grilled chicken”, o sigui, pollastre a la brasa. Pel que fa a la salsa, només recordo que en una ocasió era mostassa de dijon en gra. Estava molt bé, però m’és impossible recordar que hi hagués res més.

Així que, quan he vist que havia sobrat un pit de pollastre a l’ast, el primer que he pensat és en fer una amanida Cèsar i el pas següent ha estat buscar desesperadament en què consisteix la salsa Cèsar. Justament he vist que és en aquest punt que hi ha més varietat. En principi el pollastre és opcional i el formatge pot ser ratllat o a trossos, però en el cas de la salsa he vist tantes maneres de fer-la que m’he arribat a perdre una mica. He acabat fent-ne una que no ha sortit malament, però que no té mostassa. Vet aquí el que he fet:

Ingredients: Les quantitats són per a dues persones i aproximades.

Per a la salsa:

2 cullerades de maionesa; 1 all; 1 o 2 filets d’anxova; 1 cullerada de vinagre; el suc de mitja llimona; unes gotes de salsa perrins; unes gotes de tabasc.

Per a l’amanida:

Enciam romà, al gust de cadascú; un pit de pollastre a l’ast, sense la pell; 1-2 anxoves per persona; 2 cullerades de formatge ratllat en pols; pa fregit, al gust de cadascú (jo he tirat pel dret i he comprat els típics daus de pa fregit amb gust d’all ja fets).

Preparació:

Es comença preparant la salsa, que reservarem a la nevera. En un morter es piquen l’all i les anxoves fins que quedi tot fet una pasta. S’hi afegeix el vinagre, la salsa perrins i el tabasc, es barreja i tot seguit es posa la maionesa i es remena tot. S’afegeix el suc de la mitja llimona, que ajudarà a deixatar la salsa. Si cal es pot posar una mica més de suc o bé aigua. En aquesta ocasió he afegit a més el suc del pollastre a l’ast. Reservem la salsa a la nevera mentre continuem preparant l’amanida.

Per a l’amanida, tallem l’enciam amb els dits, després de rentat amb aigua ben freda i escorregut (ideal si hi posem uns glaçons a l’aigua, perquè l’enciam tendeix a pansir-se amb molta rapidesa) i el posem en un bol per a amanida. Hi barregem el pollastre i el pa fregit i la salsa. En aquest punt jo ho he tret a taula i he repartit l’amanida en els plats, tot fent una muntanyeta. Aleshores hi he abocat una cullerada de formatge ratllat en pols per damunt a cada plat i ho he decorat amb un parell d’anxoves i uns daus més de pa fregit.

I tot seguit… li he fet una foto! click!

Smashed potatoes vs. mashed potatoes

Sirloin, red wine mushroom sauce, smashed potatoes per rallycat!, a Flickr

Del meu viatge a USA he tornat amb algunes descobertes gastronòmiques. Una, que realment saben com cuinar les carns, siguin de pollastre, porc o vedella. Dues, que la salsa BBQ no és picant i a més és molt bona. Tres i de moment acabo, que les smashed potatoes són boníssimes. Si més no les que vaig poder tastar a Nashville i a Memphis. A Nova York ja em vaig trobar més irregularitat, però per sort encara recordo el gust de les que vaig menjar a Memphis.

He estat buscant receptes de les smashed potatoes. Algú pot pensar que això és una bajanada, ¿la recepta del puré de patates? Però si només és bullir les patates, posar-hi llet i mantega i triturar-ho tot. Potser sí, però ves per on, tan senzilla la cosa no deu ser, quan he trobat una pàgina on s'explica la diferència entre "smashed potatoes" i "mashed potatoes". Deixo aquí la traducció del que hi diu, una traducció aproximada, ja que hi ha paraules que no he trobat als diccionaris:

Les smashed potatoes (podríem traduir-ho per "patates aixafades") són una variant més forta del que es coneix com a mashed potatoes (puré de patates). Una diferència evident és que les smashed potatoes es preparen habitualment sense treure'ls la pell, la qual cosa dóna una mica més de consistència al resultat final del plat. Hi ha receptes d'smashed potatoes sense pell, però són menys freqüents que les que són amb pell.

Una característica que distingeix les smashed potatoes de les mashed potatoes és la manera com les patates són aixafades. La majoria de les receptes advoquen per la trituració manual, ja sigui amb una forquilla o amb un passapurés. En el puré de patates, per la seva banda, les patates són sovint triturades amb un passapurés primer i tot seguit muntades en una batedora elèctrica. El propòsit de les smashed potatoes és justament evitar aquest resultat final i també escurçar el temps de preparació. Si el cuiner decideix passar les patates per la batedora, haurà transformat unes smashed potatoes en unes mashed potatoes, els hi hagi deixat la pell o no.

La majoria de les receptes d'smashed potatoes comencen bullint les patates fins que estan completament cuites. Les patates grans es poden tallar en quadrats més petits, d'un quart de polzada per cada costat. (una mica més de mig centimetre per banda). Molts cuiners prefereixen utilitzar-ne de petites, patates noves en lloc de les tradicionals Russet, ja que la pell és més fàcil de triturar. Una bona opció per a les smashed potatoes inclou patates vermelles noves i Yukon Gold.

Un cop les patates són ben cuites, s'aixafen amb una forquilla o amb un passapuré mentre se li afegeix mantega i crema de llet (o nata per cuinar). La quantitat de crema de llet o llet pot variar força d'una recepta a una altra, però normalment la quantitat serà menor que la que s'utilitzaria per fer unes mashed potatoes. La quantitat de mantega tendeix a ser més gran que en les mashed potatoes, però es pot ajustar als gustos i les restriccions dietètiques.

Les smashed potatoes diuen molt bé amb els afegiments, ja que un n'espera un grau més alt de textura. Els afegiments més comuns inclouen la cansalada fumada, cebes tendres, julivert i especialment l'all. La sal i el pebre s'utilitzen sovint per amanir.

Algunes receptes varien no només en la textura, sinó també en el gust. El pebre picant o el pebre vermell picant s'hi pot afegir per a una variant picant de la recepta. Per a una variant italiana, alguns cuiners recomanen d'afegir alfàbrega fresca i orenga, finament tallades. D'altres receptes hi afegeixen formatge ratllat, que produeix un gust semblant al que fan les patates cuites dues vegades.

Les diferències en la preparació són també notables en les moltes receptes que es poden trobar a internet. Unes quantes redueixen força el temps de preparació tot coent les patates en un "crock pot" (també se l'anomena un "slow cooker", una mena d'olla que fa la funció d'un fornet elèctric). A banda d'estalviar en la quantitat de bols i pots que cal utilitzar, també permet d'estalviar temps. Una persona que hagi d'anar a treballar pot deixar les patates coent en el fornet durant el dia i acabar el plat quan arriba a casa al vespre.

Sigui quina sigui la variant, les smashed potatoes són considerades un dels plats més còmodes de preparar. La seva textura granulosa és molt llaminera i molts troben aquest plat una alternativa excel·lent al puré de patates.

***

Afegeixo una recepta que he trobat d'smashed potatoes que s'assembla força al que vaig tastar a memphis. Les quantitats en grams són aproximades:

Garlic Smashed New Potatoes

Traducció de la recepta de Peggy Trowbridge Filippone, About.com Guide

Ingredients (per a 2 a 4 persones):

- 2 lliures (uns 800 gr.) de patates noves vermelles sense pelar. Si són grans, es tallen per la meitat.
- 6 alls tallats per la meitat.
- 2 cullerades de mantega (uns 20 gr.)
- 2 cullerades de nata per cuinar
- 1/4 de tassa de brou de pollastre (uns 50 cc.)
- sal i pebre negre acabat de moldre
- 1/8 de tassa de cibulet picat
- 2 cullerades de cansalada fumada tallada a trossets

Preparació:

Bulliu a foc suau les patates noves i l'all en aigua salada, fins que estiguin ben cuites (calculo que calen uns 25 minuts). Escorreu-les.

Amb el dors d'una cullera grossa aixafeu cada patata un cop, de manera que quedi mig triturada i en trossos grossos. Afegiu-hi la mantega, la nata, el brou, la sal i el pebre. Remeneu suaument perquè tot es barregi. Afegiu-hi el cibulet i els trossets de cansalada fumada.Torneu-ho a escalfar si és necessari. Serviu el plat calent.

A la recepta original l'autora esmenta el "gravy". Ve a ser el suc que queda de rostir el pollastre al forn tot espessint-lo amb una mica de farina. És típicament anglès i ara ja es pot trobar en format de pastilles per desfer. A la recepta que he traduït només parla de "gravy" a la presentació, a l'hora d'explicar la recepta diu "chicken stock", és a dir, el brou del pollastre o el suc que queda del pollastre rostit.

Les smashed potatoes que jo vaig menjar estaven més triturades que no pas les d'aquesta recepta, però els ingredients eren els mateixos. Indico tot seguit la pàgina on hi ha aquesta recepta:

http://homecooking.about.com/od/vegetablerecipes/r/blv320.htm

Amanida de pasta

Un dia, després de remenar per força webs buscant idees per fer una amanida de pasta, estiuenca, relaxant i equilibrada, vaig acabar empescant-me la que explico tot seguit.

Ingredients:

- Pasta

- Llenties cuites
- Salmó fumat tallat a trossets petits
- Olives verdes tallades a rodanxetes
- Ceba tallada fineta
- Pebrot escalivat tallat petitet
- Panotxetes petites d’aquestes envasades tallades a trossets
- Vinagreta feta al meu aire
- All i julivert

En un bol vaig barrejar tots els ingredients i ho vaig abocar sobre la pasta cuita. Vaig escollir pasta de colors amb formes curioses, tot i que després de fer-la vaig pensar que hauria estat millor uns macarronets blancs, humils, sense estridències.

Pel que fa a la vinagreta em vaig dedicar a improvitzar tota l'estona. Vaig barrejar oli, sal i vinagre de mòdena, una mica de mostassa i una mica de mel. És millor utilitzar vinagre de vi blanc o de poma. Fins i tot d'arròs. Tinc previst fer-lo servir un dia d'aquests.

El gust va quedar molt bo, l'aspecte no tant, sobretot perquè hi havia un excés de colors foscos.

Salut!

El recapte de la iaia

La simplicitat més absoluta, però a mi m’encanta aquest plat.

Es talla la col ben fineta i la patata a talls mal tallats i també finets. S’hi posa sal. Es posa tot a l’olla amb aigua només fins a la meitat del volum de la verdura. S’encén el foc i quan comença a bullir s’abaixa el foc i es deixa coure.

Mentrestant, es fregeix en una paella, lleugerament, un all filetejat i quan faltin cinc minuts per tancar el fogó de l’olla de col i patata, s’apuja la flama i s’hi aboca l’all i l’oli de la paella. A mi m’agrada fregir l’all un instant abans d’abocar-lo a l’olla. L’oli està tan calent que en abocar-lo sobre el caldo bullint crepita i borbolleja i es barreja millor amb l’aigua. Manies, ves.

Un cop fet això, es deixa coure tot un parell de minuts a foc fort i ja està. Si la patata és farinosa i es desfà una mica, encara queda més bo. La meva àvia de vegades hi posava cigrons o fesolets i de vegades un grapat d’arròs quan faltaven deu minuts, però molt sovint no ficava res. A mi no m’agradava la verdura, però era feliç el dia que feia aquest plat.

La patata havia de ser vermella nova... bé, com diria ella... “pataca”. He estat buscant quina varietat concreta devia ser i probablement era la red pontiac o la desirée.

Reflexió prèvia

Porto un temps guardant en un document les diferents receptes que recordo i les que trobo i poso en pràctica. Aquest blog és senzillament aquell document penjat a la xarxa. Així doncs, hi aniré afegint receptes de tota mena, però també hi penjaré les meves reflexions al voltant del món de la cuina, del menjar, de la salut. No hi ha per part meva la intenció de donar-me a conèixer, però, evidentment, si algú topa amb aquest blog i vol deixar comentaris, seran benvinguts.