Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’agost del 2010

Amanida “Surti com surti”

DSCN5083
Faig un cop d’ull a la nevera i veig que tinc: una mica d’enciam romà, no arriba per a dues persones, però veig que hi ha cigrons cuits en un bol que tampoc arriben per a dues persones. En un primer pensament calculo que si ajunto les dues coses… sí que arribarà per a dues persones, així que la base ja la tinc decidida. Què més tinc? un trosset de ceba, menys d’un quart de papaia, mitja poma, una bossa de daus de pa fregit… Decideixo improvisar, aviam què en sortirà. Recordo que vaig comprar una ampolla de salsa Perrins, que tinc un potet de barreja de pebres i baies diverses i que al setrill vaig posar-hi una fulla de llorer i un all… diria que l’amaniment ja el tinc… Som-hi, doncs.
En un bol barrejo les fulles d’enciam, que no em molesto a trossejar, ja que no són gaire grans, els cigrons i la poma tallada a trossos. Tot seguit ho reparteixo entre els dos plats formant una muntanyeta. Tallo el trosset de ceba a llunes ben primes i la distribueixo pel damunt de les muntanyetes. També tallo la papaia a daus no gaire grans i en deixo caure uns quants sobre l’amanida i finalment faig el mateix amb els daus de pa fregit, molt pocs, només per decorar. Ho amaneixo amb unes gotes de salsa Perrins, una mica de la barreja de pebres (que ja venen feta, en un potet amb molinet), sal i l’oli d’oliva aromatitzat. I ja està. 

dimarts, 10 d’agost del 2010

Amanida Cèsar

Una altra de les conseqüències culinàries del meu viatge als Estats Units ha estat que he tingut ocasió de veure diverses amanides Cèsar, ja que era el plat que jo em vaig demanar un parell de cops i el plat que es demanava força més sovint la meva companya de viatge.

El que són les coses, m’hi vaig arribar a fixar tan poc en totes les ocasions en com estava feta que només recordo que hi havia enciam, formatge ratllat, pa fregit i “grilled chicken”, o sigui, pollastre a la brasa. Pel que fa a la salsa, només recordo que en una ocasió era mostassa de dijon en gra. Estava molt bé, però m’és impossible recordar que hi hagués res més.

Així que, quan he vist que havia sobrat un pit de pollastre a l’ast, el primer que he pensat és en fer una amanida Cèsar i el pas següent ha estat buscar desesperadament en què consisteix la salsa Cèsar. Justament he vist que és en aquest punt que hi ha més varietat. En principi el pollastre és opcional i el formatge pot ser ratllat o a trossos, però en el cas de la salsa he vist tantes maneres de fer-la que m’he arribat a perdre una mica. He acabat fent-ne una que no ha sortit malament, però que no té mostassa. Vet aquí el que he fet:

Ingredients: Les quantitats són per a dues persones i aproximades.

Per a la salsa:

2 cullerades de maionesa; 1 all; 1 o 2 filets d’anxova; 1 cullerada de vinagre; el suc de mitja llimona; unes gotes de salsa perrins; unes gotes de tabasc.

Per a l’amanida:

Enciam romà, al gust de cadascú; un pit de pollastre a l’ast, sense la pell; 1-2 anxoves per persona; 2 cullerades de formatge ratllat en pols; pa fregit, al gust de cadascú (jo he tirat pel dret i he comprat els típics daus de pa fregit amb gust d’all ja fets).

Preparació:

Es comença preparant la salsa, que reservarem a la nevera. En un morter es piquen l’all i les anxoves fins que quedi tot fet una pasta. S’hi afegeix el vinagre, la salsa perrins i el tabasc, es barreja i tot seguit es posa la maionesa i es remena tot. S’afegeix el suc de la mitja llimona, que ajudarà a deixatar la salsa. Si cal es pot posar una mica més de suc o bé aigua. En aquesta ocasió he afegit a més el suc del pollastre a l’ast. Reservem la salsa a la nevera mentre continuem preparant l’amanida.

Per a l’amanida, tallem l’enciam amb els dits, després de rentat amb aigua ben freda i escorregut (ideal si hi posem uns glaçons a l’aigua, perquè l’enciam tendeix a pansir-se amb molta rapidesa) i el posem en un bol per a amanida. Hi barregem el pollastre i el pa fregit i la salsa. En aquest punt jo ho he tret a taula i he repartit l’amanida en els plats, tot fent una muntanyeta. Aleshores hi he abocat una cullerada de formatge ratllat en pols per damunt a cada plat i ho he decorat amb un parell d’anxoves i uns daus més de pa fregit.

I tot seguit… li he fet una foto! click!

DSCN5077

dijous, 24 de juny del 2010

Amanida de pasta

Un dia, després de remenar per força webs buscant idees per fer una amanida de pasta, estiuenca, relaxant i equilibrada, vaig acabar empescant-me la que explico tot seguit.
Ingredients:
- Pasta
- Llenties cuites
- Salmó fumat tallat a trossets petits
- Olives verdes tallades a rodanxetes
- Ceba tallada fineta
- Pebrot escalivat tallat petitet
- Panotxetes petites d’aquestes envasades tallades a trossets
- Vinagreta feta al meu aire
- All i julivert

En un bol vaig barrejar tots els ingredients i ho vaig abocar sobre la pasta cuita. Vaig escollir pasta de colors amb formes curioses, tot i que després de fer-la vaig pensar que hauria estat millor uns macarronets blancs, humils, sense estridències.

Pel que fa a la vinagreta em vaig dedicar a improvitzar tota l'estona. Vaig barrejar oli, sal i vinagre de mòdena, una mica de mostassa i una mica de mel. És millor utilitzar vinagre de vi blanc o de poma. Fins i tot d'arròs. Tinc previst fer-lo servir un dia d'aquests.

El gust va quedar molt bo, l'aspecte no tant, sobretot perquè hi havia un excés de colors foscos.

Salut!